.
VILANOVA - 41 / MALGRAT 07 - 58
.
Com no podia ser menys, el Sot presentava un aspecte immillorable a la grada. Es començava a escalfar un derbi vingut a més a causa de la igualtat en la classificació i de l'emoció del partit d'anada. Però els locals, no vam saber estar a l'alçada. Així com el cap de setmana anterior a Lloret, en vam refer d'una arrencada pèssima, aquesta setmana no va anar igual. Ja començava a funcionar malament, quan l'àrbitre arribava mitja hora tard, i deixava a en Quim Lòpez (el millor Vilanoví de la temporada) quasi bé sense partit. Anava de matins i s'havia canviat el torn per començar a les dues de la tarda. Mòltes gràcies "sr. colegiado", "te la has currao". Jo, com a capità local i assumint responsabilitats, proposava al rival, que comencés a arbitrar el pare Roselló, que com tenia un fill a cada equip seria imparcial. Potser en Josep Mª marcaria algun fora de joc, o trauria alguna targeta, però la imparcialitat estaria assegurada. No em van admetre la proposta.
.
Com deia abans, l'arrencada Vilanovina va ser molt dolenta en tots els aspectes. No funcionava la defensa, tampoc l'atac, no hi havia resposta des de la banqueta i s'ha de dir, per mèrit del rival, que va sortir a jugar amb les idees molt clares, un gran encert en el tir i amb un bon balanç en el joc interior-exterior. Nosaltres acabàvem el quart amb dues tristes cistelles en joc de l'Eloi i tres tirs lliures d'en Sergi. Ells amb 22 punts. A l'inici del segon període, va semblar que el Vilanova havia aconseguit entrar al partit amb un parcial de 12-5 que al minut set ens posava només a vuit punts, però tot seguit un 0-8 tornava a ampliar la diferència fins als 16.
.
Durant la resta del match, els 07, van jugar a administrar la seva renta i a no complicar-se la vida. I és que és molt difícil que un equip que té 4 bases a les seves files i més d'un veterà, no controli el tempo de joc i perdi un partit en aquelles condicions. El 3er quart va ser l'únic que vam guanyar amb un escàs 12-9, i és que en defensa, a la segona part, vam millorar un món. Però a aquelles alçades, ja qualsevol intent d'arreglar les coses era quasi bé inútil. El 07 tenia el cap molt fresc. A més, les presses, els nervis, les protestes... Sobre tot això últim. Potser ens ho hem de fer mirar això últim.
.
L´ESTADÍSTICA:
.
.
Com deia abans, l'arrencada Vilanovina va ser molt dolenta en tots els aspectes. No funcionava la defensa, tampoc l'atac, no hi havia resposta des de la banqueta i s'ha de dir, per mèrit del rival, que va sortir a jugar amb les idees molt clares, un gran encert en el tir i amb un bon balanç en el joc interior-exterior. Nosaltres acabàvem el quart amb dues tristes cistelles en joc de l'Eloi i tres tirs lliures d'en Sergi. Ells amb 22 punts. A l'inici del segon període, va semblar que el Vilanova havia aconseguit entrar al partit amb un parcial de 12-5 que al minut set ens posava només a vuit punts, però tot seguit un 0-8 tornava a ampliar la diferència fins als 16.
.
Durant la resta del match, els 07, van jugar a administrar la seva renta i a no complicar-se la vida. I és que és molt difícil que un equip que té 4 bases a les seves files i més d'un veterà, no controli el tempo de joc i perdi un partit en aquelles condicions. El 3er quart va ser l'únic que vam guanyar amb un escàs 12-9, i és que en defensa, a la segona part, vam millorar un món. Però a aquelles alçades, ja qualsevol intent d'arreglar les coses era quasi bé inútil. El 07 tenia el cap molt fresc. A més, les presses, els nervis, les protestes... Sobre tot això últim. Potser ens ho hem de fer mirar això últim.
.
L´ESTADÍSTICA:
.
.PARCIALS:
.
7-22 // 12-13 // 12-9 // 10-14.
.
CINC INICIAL:
.
Rose, Eloi, Sergi, Quim L. i Potoka.
.
BAIXES:
.
- Ignasi (recuperant-se del menisc).
- Rubbins (espatlla espatllada).
- Txorra (?????).
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada