16ª Jornada

26-01-2009
.

C.B. LLORET 56 - VILANOVA 60

.

Albert Rosselló, Eloi Blesa, Pedro Cantón, Joan Iborra, Joan Porcar i Quim Lopez. Aquests són els 6 "superheros" que davant l'adversitat de les baixes van tombar al Lloret, fent una autèntica exibició de lluita, coratge i fe. Ja feia dies que en Palan, en Pepus i en Pera, tenien permís del club per anar a esquiar aquest cap de setmana, i juntament amb les lesions de l'Ignasi i en Rubbins, quedàvem amb 8 efectius per jugar. Però a última hora, una grip inoportuna deixava "out" a en Quim B. (la veritat és que ja no tenia febre però la meva mare no em va deixar jugar), i un arbre travessat enmig de la carretera, va deixar a en Sergi atrapat entre les muntanyes catalanes. Jo no sé quin rollo raro es porta aquest tio amb els arbres. La qüestió, 6 tios disponibles.

.

L'inici del partit semblava que seria una desfeta Vilanovina, els nostres van sortir a la pista amb una tremenda "empanada mental", descordinats, lents i desencertats a més no poder. Per altra banda els locals, tot el contrari. Amb una intensa defensa però sobre tot, amb un gran encert en el tir (3/3 en triples al 1er quart), i amb diverses sortides al contraatac. Al minut 8 el marcador era de 19-5, que tot seguit seria maquillat amb un parell de cistelles Vilanovines. Però al segon quart, va començar un altre partit. No podia ser que els mateixos que estaven a la pista haguessin fet un canvi tan radical en només un parell de minuts de descans. Si si, eren els mateixos. Un parcial de 3-15 en set minuts, donava la volta a la truita, i un intercanvi de cistelles, ens deixava 3 punts amunt arribant al descans.

.

Els locals, ens havien plantejat una zona, i aconseguien frenar el nostre atac, a més, és molt difícil mantenir el cap fred quan comença a aparèixer el cansament. Tot i això es va aconseguir aguantar el ritme de joc que marcava el partit, i gràcies a l'encert vilanoví en el tir, es mantenia la igualtat en el marcador, remuntant-lo cada vegada que els de LLoret feien una escapada. Per altra banda, ells tampoc anotaven amb facilitat, ja que buscant administrar les faltes i aprofitant-nos de la seva manca d'encert des de fora, els tornàvem la pilota al seu terrat i ens posàvem a defensar nosaltres també en 2-1-2. Arribàvem 45-43 a falta de jugar els últims minuts. Però llavors, en l'inici de l'últim quart, les cames van començar a pesar més del compte i juntament amb la 5ª falta de l'Eloi, encaixàvem un 6-1 que ens deixava cinc avall mancant 2 minuts i mig.Però no vam llençar la tovallola i quan semblava que ja estava tot coll avall per als locals, va aparèixer un plus de coratge i ganes de guanyar. Dues cistelles d´en Potoka, un rebot ofensiu i semi-ganxo d´en Txorra, i un triple d´en Quim, tot en un minut, ens donaven la que seria una victòria treballadíssima.

.

.

ESTADÍSTICA:

.

CINC INICIAL:

Rose, Eloi, Pedro, Txorra i Potoka..

PARCIALS:

19-9 // 9-22 // 17-12 // 11-17.

BAIXES:

Llegeix la crònica coi! Que ho explica tot!