8ª JORNADA

10/11/2008

.

C.B. VERGES 49 - VILANOVA 71

.

Abans de començar, farem un petit recordatori de qui som. Per si es pogués deslligar alguna eufòria innecessària, que en situacions com l´actual podria aparèixer. El Vilanova, és sinònim de pic i pala, i només amb el pic i pala som, totes les temporades, la millor defensa, o de les millors de la lliga. És cert, que en els dos últims partits, hem estat encertadíssims en atac, però és més cert, que la clau d´aquests, i dels altres 6 que hem jugat aquesta temporada, ha estat el pic i pala. Si barregem encert en atac amb el nostre característic pic i pala, les coses seguiran funcionant.

.

Ara parlem del match. Arribàvem al que probablement és l´estadi més incòmode de la categoria. Taulells de fusta, terreny de joc petit amb poc espai pels serveis de fons, línies blanques sobre terra blanc i una grada molt cridanera, que donava un ambient idoni per a l´equip de casa. Però nosaltres vam anar a assaltar el Pepi Palomeres. L´arrencada del partit va agafar amb els pixats al ventre a la gent de Verges, que sense adonar-se, perdien 2-17 al minut 7 de partit. Amb una defensa Vilanovina contundent i en Quim L. i en Pera inspirats en atac. 3 faltes rebudes sota l´aro amb un 6 de 6 en tirs lliures i 3 triples seguits de 3 intents, respectivament. "Pera Miller! Tiempo de un Killer!". Tota la primera meitat va ser de clar domini visitant, 8-21 al 1er quart i 14-17 al 2on. Així que arribàvem a la mitja part 16 punts per sobre i la moral pels núvols. La única pega que teniem era quan tocava descansar a l´Ignasi, ja que no portàvem recanvi en la posició de base, i es creava una mica de desconcert. Sort que ja dúiem una bona renta.

.

La segona part va començar, només al principi, amb el guió canviat. Parcial de 8-0 per als locals que semblava que al minut 5 de la represa es col.locaven de nou dins el partit. Un 2-11 estirava una altre vegada el marcador cap a la nostra banda, per arribar a l´últim quart amb un +12 Vilanoví. En començar-lo una cistella d´en Palan, el 4rt triple d´en Pera i un d´en Pedro al més pur estil Rudy, acabàven per trencar a l´equip local, que va acabar fos després d´anar tot el partit a remolc. Ells només anotaven esporàdicament de tirs lliures, i nosaltres, jugant a les quatre cantonades, administràvem cadascuna de les possessions. De passada, la majoria d´elles, les acabàvem amb cistella, moltes vegades afortunada. Per mostra, els triples dels 2 Quims, un per taulell i l´altre de 7 metres, tots dos sobre la bocina.

.

Així que felicitats a tots, perqué realment vam fer un partidàs (11 de 15 en triples i 10 de 13 en tirs lliures!), amb la cultura del pic i pala per bandera es clar.

.

L´estadística:
.

Baixes:

-Rose (anava de nits, però el proper dia si avises no t´esperem mamón!)