22ª Jornada

09-03-2008

STA. SUSANNA 65 - VILANOVA DE PALAFOLLS 78

Deliciosa recepta de com escalfar un partit de diumenge al matí: Agafes un base veterano que des del minut 1 vagi repartint cops de colze a tort i a dret i protesti tot i cada un dels contactes que rep. Poses un senyor d´avançada edat vestit de jugador de bàsquet amb el nº8 a la pista i fas que es dediqui a insultar a tot cristu. Per acabar, situes a la banqueta local a dues velles glòries i les fas cridar i rabiar fins a perdre els papers i ja ho tens! Partit calentó calentó, dels que més els hi agrada a aquesta gent de Santa Susanna, com més còmodes juguen. Val a dir, que són l´equip més sancionat de la categoria, per alguna cosa serà.

Però senyores i senyors! El Vilanova arriba al tram final de la temporada en el millor estat de joc dels últims mesos i ni aquests folloneros podran aturar-nos. Ja des del minut 1, amb el triplet del Capità Vilanova que inaugurava el marcador i amb l´Ignasi que agafava el timó amb 13 punts a la 1era part, ens posàvem per davant per afrontar un partit que seria igualat i que ens duia al 15-18 al primer quart. Durant el segon, va començar el recital marrulleru local, que de cop i volta van començar a odiar a en Palan, potser perquè és més ràpid que ells, o perquè té cara de bon tio i també reparteix, o potser perqué és més bó que qualsevol d´ells i els hi estava amargant la vida. La questió és que començàvem a entrar en el seu joc, cosa que no ens interessava per res, i d´aquesta manera ens tornàven el parcial per arribar al 33-33 de la mitja part. És difícil no caure al parany si tens una mica de sang.

El tercer quart ja va ser el més descarat, contínuament es parava el joc per entrar en baralles absúrdes que no duien enlloc. Faltes tècniques, antiesportives... L´àrbitre, que va fer un bon paper davant la dificultat de la seva feina, si hagués volgut es quedava sol a la pista. Nosaltres teniem clar que jugant a bàsquet els guanyàvem i a això ens vam dedicar. Amb una bona direcció des de la banda, a càrrec d'en Txorra, un considerable encert des de la línia de 3, defensant dur, sortint a la contra i recolzats per la gran aportació anotadora de l´Eloi, que va anotar 10 punts en aquest període, entràvem al tram final del partit 3 punts per sobre i molt més frescos que el Santa. Només començar l´últim, en Sebas, màxim anotador local amb 21 punts, ens feia un gran favor i cometia la seva 5ª personal de manera tonta deixant al seu equip bastant mermat en atac. Encapçalats pel tàndem Ignasi&Eloi en atac i amb en Sergi fotent un cop de mà i enduent-se la majoria de rebots, va començar el festival Vilanoví, que anava agafant cada vegada més diferència al marcador, i s´atrevia a trenar alguna jugada vistosa que encara feia enfurismar més a l´inserso local i disfrutar a la claca Vilanovina, que com sempre va donar un magnífic recolzament a l´equip. La màxima diferència arribava a l´últim segon amb la "guinda" del triplet sobre la bocina que tanta ràbia fa.

A partir d´aquí, la pataleta local va arribar fins a l´extrem i es van donar algunes situacions una mica tristes. Tots ens coneixem, alguns hem compartit equips o clubs al llarg de la nostra modesta carrera basquetbolística i aquests partits haurien de ser una festa no una tangana constant.

Anotadors: Ignasi (26), Pera (-), Quim B. (6), Palan (4), Potoka (4), cinc inicial. Pepus (2), Rose (-), Eloi (28), Txorra (-), Sergi (8), Robert (-).

Baixes:
- Edu (quina putada, estava en una taula electoral).
- Quim L. (lligaments de genoll).
- Peeeeeedrooooooo (algú sap quelcom d'en Pedro? i si no hi ha Pedro no hi ha Daimiel està clar...).

Després del partit, un dinar de cuina catalana de tota la vida a Vidreres, no té preu. Perquè per nosaltres sí que va ser una festa, i és que "anda que no mola" guanyar aquests partits!!

Hem recuperat per a la ocasió, la remuntada del partit d´anada.