19ª Jornada

C.B. BESCANÓ 70 - VILANOVA DE PALAFOLLS 67

"No hay dos sin tres" i així va ser que vàrem acumular la tercera derrota consecutiva. Dissabte a la tarda a Bescanó mes aviat feia fresqueta però als vestidors cardava un fred que pelava. No va ser pas un problema dons el Vilanova que sempre es creix quan té baixes va participar en un emocionantíssim partit donant el "callo" fins al final i no se´n va endur la victòria per mala sort, la veritat.
El match desde bon principi va estar marcat per la igualtat en el marcador i només les males condicions de la pista i de les pilotes que continuament provocàven errors no van portar-nos a un marcador més elevat. Es veia un joc ràpid i alegre per part dels dos equips amb defenses individuals durant els quaranta minuts i continus contraatacs. Només per un moment, els Vilanovins vàrem aconseguir una renta de 7 punts de diferència al marcador a falta de 3 minutets per acabar el partit però llavors va començar el festival del sr. Vila del qual en parlarem més endavant.
La clau del partit de totes maneres va ser la grandesa d´aquest esport, i es que només en el bàsquet pot capgirar-se un marcador en dècimes de segon. Faltant pocs segons per acabar i servint de fons el Vilanova 3 punts per sobre al marcador l´equip local fa una falta ràpida per aturar el rellotge, i a tot això que resten 3 dècimes per acabar. El Vilanova anota un dels dos llençaments i automàticament els de Bescanó deman temps mort per treure de mig camp. Dons en aquestes 3 dècimes aconsegueixen forçar una falta llençant de tres, i amb tota la sang freda del món anoten els tres tirs i forçen la pròrroga. I es que això només passa en el bàsquet. A més ja es sap que l´equip que ve des del darrera i força la pròrroga surt reforçat i acostuma a endur-se el partit. I així va ser.

El Sr. Vila: Recordeu aquell àrbitre que l´any passat va haver de sortir de Calella escoltat pels mossos i que probablement l´Ignasi li va salvar el coll? Dons aquest ès el Sr. Vila que durant els primers 35 minuts de joc va concedir 15 tirs lliures entre els dos equips i en els últims 10 minuts en va concedir 52. En aquest cas no va perjudicar mes a un que a l´altre, cal remarcar-ho, però no s´entèn la falta de criteri de molts àrbitres. O deixes jugar i permets el contacte o no deixes passar ni una, però una estona de cada en un mateix partit no pot ser, vaja, no hauría de ser.

L´ESTADÍSTICA:LES BAIXES:

-Pera, Pepus, Rose, Palan i Robert, tots plegats de farra en una masia de "superluju" celebrant el 30è aniversari de´n Ramón.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

feia temps que el blog del vilanova no ens deleitava amb una de les seves clàsiques i magnífiques cróniques. Felicitats al capita vilanova!

Anònim ha dit...

I recordeu,...un arbit tot sòl és molt difícil. 3 també s´equivoquenl
Lu q s´ha d´aguntà!!

Anònim ha dit...

molt bon partit! vam disfrutar molt, a la pista, la banqueta i la grada.

Anònim ha dit...

Entenc que l´article no recrimina errors de l´arbitre, parla de la falta de criteri no?