A vegades hi ha un factor incontrolable en això del bàsquet que es la sort, i nosaltres diumenge la varem tenir. També es cert que aquesta sort molt sovint la has de buscar, o potser has de guanyar-te-la, i estic convençut, que sense la nostra actitud i competitivitat, se'ns hagués escapat el partit. Es difícil jugar contra el Verges, juguen bé al bàsquet i tenen un parell o tres de "tios" de bastant qualitat, però nosaltres varem donar la cara fins al final.
De sortida, el míster es va quedar a la banqueta tot i ser l´únic base de l´equip, i va decidir donar-li el timó a l´Eloi, que va ser l´únic jugador encertat dels deu que hi havia a pista, en el primer quart. Va ser un període molt fluix com indica l´anotació, amb moltes errades i en el que, ens varem fer un fart de córrer els dos equips, per no res.
En el segon i tercer quart, ja es va començar a veure un mica més de basquetbol. Sempre amb una tònica d´igualtat, cap equip aconseguia marxar al marcador. Les dues esquadres, defensàvem amb una especulativa zona 2-1-2, cosa que donava més possibilitats de llançament des de fora, però rifava el control del rebot defensiu.
L´últim quart, si que va ser divertit de veritat. En els primers minuts, el Vilanova marxava de sis punts amb un parcial de 8-2, que ràpidament va ser contrastat pels de Verges amb un 2-8. Entràvem a l´ultim minut amb un emocionant empat a 47. Els primers que colpejaven eren els de Verges amb una cistella de 2 mancant pocs segons. Nosaltres, decidim frenar el rellotge amb faltes, i tot i que ells no anotaven els tirs lliures, tampoc aconseguíem encistellar. Una antiesportiva en contra quan encara perdíem per dos punts, semblava que que seria definitiva, però un cop més, el Verges tornava a errar els tirs lliures i ens donava aire. A falta de pocs segons, en López rep falta de llançament en una pilota interior, i amb tota la sang freda del món, anota els seus tirs lliures per igualar-ho tot a 49. Una gran defensa local no donava opció i així és forçava la prorroga.
Tòpic al "canto", l´equip que remunta és el que acaba guanyant i així va ser. Amb dos jugadors eliminats per faltes i molt més cansats que nosaltres, el Verges, no va poder contrarestar els tres triples Vilanovins amb els que varem arrencar el temps extra. Un cop agafada la diferència, a jugar a les quatre cantonades i a matar el partit.
3 noms propis: En Lamine que debutava diumenge, se'l va veure encara una miqueta descol·locat, però ben segur ens ajudarà molt en el rebot amb aquest físic privilegiat que té. En López amb una impagable tasca sota les cistelles, en un partit on no es xiulaven gaires faltes, que tot i no estar molt encertat amb els tirs lliures durant el match, va ser decisiu al final per forçar la pròrroga. I l´Eloi, que després de tornar de la sanció, va fer un partidàs jugant com a base, agafant la responsabilitat anotadora de l´equip i guanyant-se l´MVP de la jornada.
Anotadors: Potoka (2), Pedro (8), Lamine (-), Basart (6), Quim B. (4), Rose (3), Palan (3), Eloi (25), Pera (3), Quim L. (12).
.
Triples: Pera (1), Eloi (4), Rose (1) i Basart (2).
.
Tirs lliures: 18/31.
.
Faltes: 21. Quim B. (5).
.
Cinc inicial: Eloi, Quim B., Palan, Potoka i Quim L.
.
Parcials: 10-8 // 11-15 // 16-14 // 12-12 // 17-7.
.
Baixes: Cesc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada