.
GRIFEU LLANÇA 66 - VILANOVA 55´
.
Déu ni do quin partit. Llàstima, perquè vam estar a punt de tombar aquell grapat de torres de Llançà, i si haguéssim estat una miqueta més encertats, estaríem parlant de la 9ª victòria consecutiva. Només cal mirar més avall, els globals de l´estadística, i surt clarament el motiu de la derrota. Mals percentatges de tir, produïts segurament per la seva superioritat en alçada, que poques vegades et donava la opció a tirar còmodament. En quant a lluita, actitud i ganes, els hi vam donar un repàs, però això, numèricament no es pot comptabilitzar. Què hi farem... tampoc passa res. Si es poden perdre partits, aquest és un d´ells.
.
Vam sortir a la pista una mica intimidats, en veure a la roda a aquells tios tant alts (em repeteixo més que l´all) i vam cedir el control del partit als locals durant els primers instants. Cap al minut 7 del match començavem a sentir-nos còmodes a la pista i a rutllar la defensa Vilanovina, donant la volta al marcador, i acabant el 1er quart un punt per sobre (15-16). A llarg del 2on, un frec a frec constant amb alternaces que en cap moment superaven els 3 punts de diferència, i no es va obrir una mica més l´escletxa fins a l´últim minut de la 1era part, quan encaixàvem un parcial de 7-3 que ens duia al vestidor amb una mínima avantatge local (37-33).
..
A la represa, va sortir la millor versió del Vilanova, que tot i tenir dificultats per anotar no encaixava la 1era i única cistella en joc del 3er quart, fins al minut 7. Aquesta, més 4 tirs lliures era tot el que el Grifeu Llançà aconseguia anotar, i nosaltres "a tranques i barranques" anàvem sumant i li donàvem la volta al partit (43-45), abans de jugar els minuts finals.
.
Però la sortida en l´últim quart no va ser bona. Vam encaixar un 15-1 en 7 minuts que posava bastant coll avall el partit per als de casa. Llavors, el 2on temps mort del Vilanova més una zona press, semblava que donava ales a l´equip Vilanoví, i al minut 38 de partit, retallàvem la diferència a només 4 punts. Fins hi tot vam llençar el triple que ens hagués posat a un punt en l´últim minut, però no era el dia en que tocava guanyar. A partir d´aquí, la loteria d´aturar el rellotge amb faltes l´únic que va portar, és que s´ampliés més la diferència al marcador.
.
Vam sortir a la pista una mica intimidats, en veure a la roda a aquells tios tant alts (em repeteixo més que l´all) i vam cedir el control del partit als locals durant els primers instants. Cap al minut 7 del match començavem a sentir-nos còmodes a la pista i a rutllar la defensa Vilanovina, donant la volta al marcador, i acabant el 1er quart un punt per sobre (15-16). A llarg del 2on, un frec a frec constant amb alternaces que en cap moment superaven els 3 punts de diferència, i no es va obrir una mica més l´escletxa fins a l´últim minut de la 1era part, quan encaixàvem un parcial de 7-3 que ens duia al vestidor amb una mínima avantatge local (37-33).
..
A la represa, va sortir la millor versió del Vilanova, que tot i tenir dificultats per anotar no encaixava la 1era i única cistella en joc del 3er quart, fins al minut 7. Aquesta, més 4 tirs lliures era tot el que el Grifeu Llançà aconseguia anotar, i nosaltres "a tranques i barranques" anàvem sumant i li donàvem la volta al partit (43-45), abans de jugar els minuts finals.
.
Però la sortida en l´últim quart no va ser bona. Vam encaixar un 15-1 en 7 minuts que posava bastant coll avall el partit per als de casa. Llavors, el 2on temps mort del Vilanova més una zona press, semblava que donava ales a l´equip Vilanoví, i al minut 38 de partit, retallàvem la diferència a només 4 punts. Fins hi tot vam llençar el triple que ens hagués posat a un punt en l´últim minut, però no era el dia en que tocava guanyar. A partir d´aquí, la loteria d´aturar el rellotge amb faltes l´únic que va portar, és que s´ampliés més la diferència al marcador.
.
.
L´ESTADÍSTICA:
.
.LES BAIXES:
.
- Lele (dinar familiar).
- Txorra (3/4 del mateix).
- Ignasi (dimecres en sabrem alguna cosa).
- Robert (per aixecar cubates a l´astèrix no li fa mal. Potser els agafa amb l´altre mà. No m´hi he fixat).
.
6 comentaris:
No hi ha cronica?
CRÒNICA AL CANTU!
ja baixaran al SOT tu!!i els guanyarem de mes de 10, està clar!
Bones a tots. dimecres dia 3 tal i com us havia dit vaig anar a la consulta del Dr.Alex Godall. va decidir que m'havia d'operar el dia següent,dijous dia 4 a la clínica corachan. ahir em van fer l'artroscòpia, amb anestèsia general, de 8 a 10 dl vespre.van veure el menisc trencat mol malament i van estar estona x decidir si me'l treien tot o el suturaven. finalment mel van suturar.7 punts. a llarg plaç és millor xq tindre menisc, xo a curt plaç han canviat totalment els pronòstics.tornu a tenir la cama immobilitzada x un mes.fins a principis d gener xq el menisc es consolidi bé.després d'aquest mes amb croses tindre 3-4 mesos de recuperació.per tant, tot i que em costi molt acceptar-ho, dono la temporada x perduda.espero recuperarme i tornar amb més ganes l'any k ve. ja anire de supporter als partits k pugui venir
cagunlaputa! molts ànims Ignasi, passarà ràpid!
Ànims Ignasi! ets jove i et recuperaràs bé.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada