22-11-2009
VLNV 56 - SANT JULIÀ R. 50
.Hem après a patir? A mantenir el cap fred? A no perdre els nervis? Bé ,potser haurem d´esperar més endavant per contrastar-ho, però pel que s´ha vist en els últims partits, sembla que tenim més paciència. Després de dues derrotes consecutives, em encadenat cinc victòries amb partits difícils i ajustats com el del Palafolls, el del 07 i el d´ahir. Aquesta no és més que una reflexió positiva, si és que n´hi ha alguna, que intento extreure d´un mal partit, en el que ens varem complicar la vida nosaltres sols i que varem saber arreglar al final.
Es va començar posant de manifest la nostra superioritat en el joc i agafant la capdavantera ben aviat. Tot i l´alçada dels Gironins, els nostres pivots els superaven contínuament en el rebot, i només algun desajust en defensa feia que la diferència no fos més aplia. Un 5-0 en arrencar el segon quart, ens donava la màxima diferència del matí amb +11 però a partir de llavors tot va canviar. La zona que estàvem fent en aquell moment va començar a fer aigües per tot arreu, l´atac es va travar de manera que només varem anotar 2 cistelles en 8 minuts, encara bo que van ser de 3 punts. Un parell de cistelles fàcils i tres triples consecutius visitants, deixaven el partit ben obert a la mitja part. 28-26.
Al vestidor, estàvem convençuts d´adreçar la situació, dons només ens calia una mica d´organització en el nostre joc i posar un punt més d´agressivitat a la defensa. Algú ho va veure? Doncs jo tampoc. Només dues tristes cistelles en joc i un parell de tirs lliures en tot el tercer quart, i el que era pitjor, la tònica del partit començava a afavorir al Sant Julià, s'anaven creixent cada cop més, començaven a creure en la victòria i ja li havien donat la volta al marcador. Tot i els nervis que es respiraven a la banqueta Vilanovina, en Cesc amb un parell de... triples consecutius, un amb addicional i tot, aconseguia treure un somriure als més pessimistes. L´encert visitant en els primers minuts del quart, era quasi bé insultant. Cada vegada que anotàvem per tombar el marcador, el seu nº 11 ens responia amb un triple, però com dèiem abans, es va tenir paciència. La defensa és va intensificar, no es va concedir cap cistella en joc en els últims 6 minuts de match, i en atac, es va jugar amb seny, fent arribar la pilota a sota per anotar o forçar la falta i es van convertir quasi tots els tirs lliures.
Un petit incís. Al tercer quart, una cistella de 3 punts de l´Eloi, a l´acta surt marcada amb una rodoneta però només ens en suma 2. Ai ai Nito! Sort que t´estimem molt que si no...!!!
Es va començar posant de manifest la nostra superioritat en el joc i agafant la capdavantera ben aviat. Tot i l´alçada dels Gironins, els nostres pivots els superaven contínuament en el rebot, i només algun desajust en defensa feia que la diferència no fos més aplia. Un 5-0 en arrencar el segon quart, ens donava la màxima diferència del matí amb +11 però a partir de llavors tot va canviar. La zona que estàvem fent en aquell moment va començar a fer aigües per tot arreu, l´atac es va travar de manera que només varem anotar 2 cistelles en 8 minuts, encara bo que van ser de 3 punts. Un parell de cistelles fàcils i tres triples consecutius visitants, deixaven el partit ben obert a la mitja part. 28-26.
Al vestidor, estàvem convençuts d´adreçar la situació, dons només ens calia una mica d´organització en el nostre joc i posar un punt més d´agressivitat a la defensa. Algú ho va veure? Doncs jo tampoc. Només dues tristes cistelles en joc i un parell de tirs lliures en tot el tercer quart, i el que era pitjor, la tònica del partit començava a afavorir al Sant Julià, s'anaven creixent cada cop més, començaven a creure en la victòria i ja li havien donat la volta al marcador. Tot i els nervis que es respiraven a la banqueta Vilanovina, en Cesc amb un parell de... triples consecutius, un amb addicional i tot, aconseguia treure un somriure als més pessimistes. L´encert visitant en els primers minuts del quart, era quasi bé insultant. Cada vegada que anotàvem per tombar el marcador, el seu nº 11 ens responia amb un triple, però com dèiem abans, es va tenir paciència. La defensa és va intensificar, no es va concedir cap cistella en joc en els últims 6 minuts de match, i en atac, es va jugar amb seny, fent arribar la pilota a sota per anotar o forçar la falta i es van convertir quasi tots els tirs lliures.
Un petit incís. Al tercer quart, una cistella de 3 punts de l´Eloi, a l´acta surt marcada amb una rodoneta però només ens en suma 2. Ai ai Nito! Sort que t´estimem molt que si no...!!!
Anotadors: Potoka (13), Pedro (4), Basart (-), Lamine (3), Quim B. (-), Rose (-), Palan (8), Eloi (17), Pera (3), Cesc (8).
Triples: Eloi (3), Lamine (1) Cesc (2).
.
Tirs lliures: 12/21.
.
Faltes: 16.
.
Cinc inicial: Pera, Palan, Basart, Pedro i Potoka.
.
Parcials: 17-11 // 11-15 // 6-11 // 22-13.
.
Baixes: Quim L.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada