10ª Jornada (2ª fase)

.......................
....................................................L´edu la tira cap amunt i en Palan la mata, la jugada de temporada.

C.B. BLANES-CARGOLS 47 - VILANOVA DE PALAFOLLS 70

Només era questió de disfrutar-ho.

El primer diumenge de maig, dia de la mare, pintava molt be per als Vilanovins. Feia un sol que enlluernava, anàvem cap a Blanes a jugar un partit sense trascendència per a la classificació, i al acabar ens esperava un vermutillu de primavera i la celebracó de l´ascens a Ca l´Estevenet.

Les cares que es veien durant la roda d´escalfament eren de diumenge al matí (llevar-se quarts de deu es massa aviat per nosaltres), però de bon rollo, potser massa de bon rollo per anar a jugar un partit de bàsquet. Els estirament eren més per la mandra matinera que no pas per preparar els músculs. Així dons, el primer quart del partit no va començar ni amb ritme ni amb intensitat, però l´Edu estava fresquet i anava fent punts i donant assistències per avançar-nos al marcador 20-12 a la fi dels primers minuts. No podia faltar el 1er triple del partit a càrrec de´n Pera com ja ens té acostumats.

Durant el 2on quart la tònica va seguir sent la mateixa, un "na fent" i aquesta vegada era en Quim el que estava més enxufadillu (flowers, flowers...). Cada vegada estiràvem una mica mes el marcador cap al nostre costat i arribàvem a la mitja part amb 13 punts amunt.

La segona part, ja la vam agafar amb un altre ritme, ens havia sentat bé el descans i triple de´n Pera per començar. Tot seguit recital de joc al contraatac que va regalar als espectadors que hi havia al municipal de Blanes un grapat de jugades molt vistoses. Dos triples seguits de´n Rose, una assistència de´n Quim a l´Ignasi mirando al tendido, un mate de l´Eloi amb tota la defensa muntada... Per segona setmana consecutiva tots els jugadors del Vilanova conseguiem anotar.

Vinga a còrrer pista amunt i pista avall, tot i que es van perdre vàries boles el partit era molt divertit i sobretot, de clar domini del Vilanova. Però la jugada més espectacular del partit, de l´any, i probablement de la història del Vilanova va venir després d´un rebot defensiu, quan en Nandes la treu al contraatac donant-la a en Palan que pujava pel mig, aquest obrint-la cap l´Edu que llençà un precís alley-hoop que el mateix Palan esmaxava. Impressionant, tothom de peu.

Després del festival i de la més que merescuda dutxa, ens vam instal.lar a fer temps per esperar la taula en una terrasseta de palafolls (no tenien res calent per acompanyar les canyes! Ni bravas, ni pop a la gallega...). El bon dia que fèia diumenge i la impagable i sempre chicharachera presència de l´Alert i Senyora ens va fer riure una bona estona.
Tot seguit al restaurant, a jalar com uns animals, teniem més gana que enteniment, i un cop l´estòmac ple, els brindis, els càntics, les guerres entre taules, les mencions als que no havien pogut venir, les acollonades de´ls uns als altres... bàsicament, el que s´acostuma a fer en aquestes ocasions. Millor manera d´acabar la lliga impossible i... només va ser questió de disfrutar-ho.

.
Anotadors: Nandes (2), Edu (6), Pepus (6), Quim (10), Pera (6), Eloi (8), Rose (9), Rubbins (1), Palan (13), Ignasi (9).
.
Parte Mèdic:
- Alert (esquinç de turmell).
- Potoka (el mal del gafe).
Altres baixes:
- Txorra (a San Sebastián a veure al Barça).
- Diego (preparant-nos la pretemporada a Salamanca).